dimecres, 15 de març de 2017

Les cartes més emocionants de la Cantània


Hola!



Fa unes setmanes vàrem rebre un sobre molt especial. Era dels alumnes de 5è de l'escola Laietània de Badalona que participen a la Cantània d'aquest any. Tenien tantes preguntes a fer a l'Alex Martínez, el compositor d'enguany, que es van dedicar a escriure-li cartes i traslladar-li tot el que tenien en ment. 

Hem volgut compartir amb tots vosaltres algunes d'aquestes cartes. Fixeu-vos l'emoció, implicació i alegria de totes elles! Ens encanta veure com moltes de les escoles que participeu any rere any o per primera vegada, agafeu Cantània com a un projecte molt més enllà d'una cantata. Ens enamora saber el què significa per a alumnes, mestres i famílies. Cantània no passa de llarg, arriba per a quedar-se. 

I vosaltres, quins projectes esteu fent en relació a la cantata d'aquest any? Compartiu-ho amb nosaltres responent aquest post. 


Gràcies, Escola Laietània de Badalona per a compartir amb tots nosaltres aquestes cartes tan maques! 





 

 

 

 



dimecres, 15 de febrer de 2017

Els dibuixos dels vostres alumnes!

Aquesta vegada els protagonistes del post són els nens i nenes de Cantània! 

Com bé sabeu, Cantània és un projecte transversal que moltes escoles utilitzeu per a treballar d'altres matèries, a més de la música, i involucrar tota l'escola. Aquest any hem volgut incentivar la col·laboració dels nens i nenes demanant que dibuixessin la cantata, que agafessin qualsevol part del text i la il·lustressin. El resultat ha estat uns dibuixos espectaculars que ens han servit per a il·lustrar els vídeos que, des de fa anys i de manera voluntària, dues mestres, la Noemí Fernández i la Noemí López, munten perquè totes les escoles tingueu música i text tot en un (moltes gràcies!). 

A més, cada any hi ha una escola que il·lustra el llibret del CD i aquest any ha estat l'escola La Sardana de Badia del Vallès. Si voleu participar en properes edicions, només cal que ens ho comuniqueu! 

Ens encanta col·laborar en el desenvolupament de la creativitat i musicalitat dels nens i nenes! Esperem que l'any vinent rebem tants dibuixos que puguem embolcallar L'Auditori sencer! 

Us deixem una mostra d'alguns dels dibuixos que hem rebut aquest any. 


 
 

 

 

 




 

diumenge, 15 de gener de 2017

Entrevista a l'Alex Martínez, compositor de "La nit dels malsons"

Fa poques setmanes vàrem publicar l’entrevista amb Marta Buchaca, autora del text de “La nit dels malsons”. Li vàrem preguntar per què havia triat el tema dels malsons, com l’havia encarat, quin havia estat el procés de creació de la cantata... però què us semblaria saber una mica més sobre la música?

Les partitures de la cantata que esteu treballant a les vostres escoles, són obra de l’Àlex Martínez, un compositor de Cardedeu, pianista de jazz,  autor de bandes sonores de pelis com Tadeo Jones (que va escriure juntament amb Zacarias M. de la Riva), i orquestrador de projectes com el disc dels 25 anys del Club Super3 o del tema Don’t give up, de l’últim anunci de La Marató de TV3.

Àlex, ara farà un parell d’anys, vas rebre una trucada de L’Auditori per fer-te una proposta: escriure la cantata de 2017. Què és el primer que et va passar pel cap? Sabies el què era el projecte Cantània?

Doncs sí. Fa uns quants anys l’Assumpció Malagarriga ja va pensar en mi i em va fer l’encàrrec, però en aquell moment estava involucrat en un projecte d’una banda sonora i no vaig poder assumir-lo. M’ha fet molta il·lusió que finalment hagi estat possible.


Escriure una cantata deu ser molt diferent que escriure una banda sonora, oi? En el cas de les pelis, la música ha de partir de les imatges, però en el cas de “La nit dels malsons”, vas esperar a tenir el text sencer per posar-hi música?

El que tenia molt clar és que volia fer una música d’un estil i estètica marcades clarament pel jazz-rock o jazz-fusió. Fins que no vaig tenir les primeres lletres no vaig començar a concretar les cançons. Habitualment treballo amb formacions orquestrals, però per aquest projecte volia desmarcar-me i aprofitar l’ocasió per fer arribar als nens i als mestres de música un estil que m’encanta i que és, potser, el que m’agrada més de tots, el jazz modern.


I t’ha quedat una cantata més “rockera” i animada que mai! Tot i que els malsons i les pors no són un tema especialment alegre... com és que se’t va acudir encarar-lo d’una forma tan animada? Buscaves el contrast?

Va ser una aposta molt personal. Però alhora tenia la sensació que quan em van encarregar el projecte ho van fer amb la intenció d’obtenir un resultat diferent de l’estètica instrumental més habitual de les cantànies anteriors. La meva proposta d’apropament des de la “música moderna” (no m’agrada gaire això de les etiquetes…) va ser molt ben rebuda per l’equip de Cantània i això em va encoratjar a treballar de valent. El meu repte ha estat crear una música que alhora que té una primera capa més òbvia, que podríem dir comercial, té un fons ric harmònicament i rítmicament i que farà que els músics també gaudeixin tocant-la.


En un dels temes de la cantata, “Els valents també tenen por”, se’ns diu que tothom té por d’una cosa o altra. Quina és la por del compositor?

Fàcil en el meu cas (suposo que en el de molts músics). La meva por és que, d’aquí un temps, quan hagi passat tot, torni a escoltar la Cantània i senti que vaig fer una bona feina. Crec molt que la música s’ha de gaudir, i que es pot gaudir a diferents nivells intel·lectuals. Per això he procurat que la part que canten els nens i nenes (les melodies, els ritmes, etc.) siguin assumibles i engrescadors.


I com portes les pors escèniques?... perquè aquest any et tocarà també pujar a l’escenari: a més a més de ser l’autor de la partitura, aquests mesos de maig i juny, seràs també el teclista en alguns dels concerts! Com t’imagines això de pujar a escena amb centenars de nens cantant la teva música? 

Doncs estic segur que serà una experiència extraordinària! Sé que cada concert serà diferent i hi passaran coses úniques. Això és la màgia de la música!


I una última pregunta, i potser la més difícil: a la Marta Buchaca li va costar molt decidir-se quan li vam preguntar i suposem que a tu tampoc et serà fàcil triar, però quin és per tu el “hit” de la Cantània d’aquest any? Si t’haguessis de quedar amb un dels temes, quin seria?

Doncs tinc el cor dividit! Sé quin és el “hit” (si poguessin fer un escrutini, ja, ja, ja…): “Els guardians de la por”. Però jo vull fer la meva particular votació per una cançó que m’agrada especialment, “Sóc rara”.


I el vostre? Quin és el vostre “hit” de la Cantània 2017?





divendres, 16 de desembre de 2016

Entrevista a la Marta Buchaca, autora de "La nit dels malsons"

Segur que aquest curs viurem un munt d’anècdotes preparant “La nit dels malsons i en aquest blog us les volem explicar totes, però abans de començar, voldríem conèixer una mica més a la Marta Buchaca, que ens ha escrit el llibret de la cantata.

Aquesta és l’entrevista que li vam fer a principis de temporada:

L’AUDITORI: Coneixies el projecte Cantània abans que L’Auditori et fes la proposta? Què et va passar pel cap quan et van fer l’encàrrec?

MARTA BUCHACA: Sí, i n’havia vist més d’una. És un projecte molt bonic i també molt important, ja que arriba a molta gent. Em va fer molta il·lusió que em fessin la proposta i ho considero un privilegi i, sobretot, una gran responsabilitat. 


L’A: I tant que ho és! És per això que vas voler tractar un tema tan seriós com el de les pors? Els malsons, la por escènica, el bulling, l’anorèxia, la por de quedar-se a l’atur... són temes malauradament de molta actualitat, però molt complexos a la vegada. Com has encarat aquesta dramatúrgia?

M.B: Tinc la impressió que als nens se’ls parla de la por d’una manera superficial: la por a la foscor, als monstres, etc. Però no sé si es parla amb ells de pors profundes, de pors més adultes. La Cantània em va semblar una oportunitat fantàstica per parlar d’aquest tema. La canten moltíssims nens i d’una edat en la qual de ben segur que tenen pors ja més adultes. De fet, més d’una mare ja m’ha dit que el tema li agradava molt precisament, perquè el seu fill era poruc, i creia que cantar sobre la por l’ajudaria. Espero que sigui així. A les jornades de formació he insistit molt als professors que parlin del tema a classe, que aprofundeixin, i que escoltin els nens.
Jo era una nena molt poruga, això suposo que també ha influït a l’hora de triar el tema.


L’A: I com ha anat la col·laboració amb el compositor? Ell ho veia tan clar com tu? També era un nen poruc?

M.B: Doncs la veritat és que ha estat molt enriquidor. No ens coneixíem, però ens hem entès de meravella. Jo feia les lletres i ell proposava la música, i hem treballat molt junts, ja que sovint s’havien de canviar coses del text. Jo li enviava la lletra però sense proposar quin tipus de cançó creia que era musicalment, i això ha fet que molt sovint em sorprengués, i crec que és important deixar-se sorprendre quan crees. Estic molt contenta del resultat. Hem fet la Cantània que volíem fer des del principi, i això és un gust.


L’A: Al final, entre tots dos heu escrit un total de 10 cançons. En tens alguna de preferida? Alguna que cantis per casa i no et puguis treure del cap?

M.B: Totes m’agraden molt. Però la de Aquí i ara,( la versió lenta), m’agrada especialment, perquè quan l’Àlex me la va passar, cantada per la seva filla em va emocionar moltíssim i aquella mateixa nit li vaig cantar al meu fill, que llavors era un nadó de mesos i es va quedar adormit de seguida. Des d’aleshores li canto sempre a l’hora d’anar a dormir. I això m’emociona. La versió animada de l’Aquí i ara també m’agrada molt, és un missatge positiu, una manera de dir : la vida no és fàcil, però podem vèncer la por, podem ser feliços. I m’agrada acabar amb aquest missatge.
I la de “sóc rara”, tot i que és molt dura, també és una de les meves preferides. Crec que moltes nenes s’hi sentiran identificades, perquè, per desgràcia, vivim en un món on el físic és molt important.


L’A: Sí, nenes i també nens de Catalunya, però també d’arreu de l’estat espanyol i també a Portugal. Saps que La nit dels malsons la cantaran mes de 50.000 nens i nenes? Hi ha alguna altra obra teva que hagin vist tantes persones?

M.B: No! 50.000 nens hi participen, així que imagina’t la gent que pot venir de públic! De moment, no he tingut un èxit d’aquesta magnitud, no. Potser el futur me’n depara algun, però de moment segur que la Cantània serà l’obra meva que haurà vist més gent.


L’A: Segur que el futur et depara coses fantàstiques. De fet, ara mateix ja estàs treballant en projectes molt bonics... ens en pots fer cinc cèntims?

M.B: Sí, de fet al gener me’n vaig a NY  a dirigir una obra meva en un projecte internacional on també hi participen Neil Labute i Marco Calvani. És un projecte fantàstic, i estrenar al Off Broadway és un somni.

 M.B: Ara també acabo d’acabar una versió musical d’Alícia al país de les meravelles on he tornat a treballar pel públic infantil i m’ho he passat molt bé. Des que sóc mare tinc moltes ganes de fer obres de teatre infantil i d’aquesta n’estic especialment contenta. Com passa a la Cantània, l’obra és per nens, però els tractem com a adults, que per mi és la clau per fer un teatre infantil de qualitat. Es podrà veure el mes de Març al teatre Romea i espero que a la gent li agradi. Hem fet una versió contemporània del clàssic i funciona molt bé. Serà molt divertit.



L’A: Segur que sí. Moltes gràcies i enhorabona per la cantata!


(c) Nikola Mesken


divendres, 18 de novembre de 2016

Benvinguts i benvingudes a la Cantània 2017: La nit dels malsons!



Enguany, la dramaturga Marta Buchaca i el compositor Àlex Martínez ens explicaran com en Lluc, un nen de 9 anys molt poruc, aprèn a conviure amb les seves pors gràcies a una experiència sorprenent, la nit abans de marxar de colònies. Aquella nit, quan en Lluc està a punt d’adormir-se, la Guardiana de la Por es cola per la seva finestra.

La Guardiana es dedica a vetllar perquè la por no desaparegui del món, i li vol fer entendre a en Lluc que tenir por no és dolent. Mitjançant un viatge a través dels malsons de diferents persones que en Lluc coneix molt bé, li farà veure que hi ha molts tipus de por, i que tenir por no té perquè ser un defecte. 

Gràcies a la Guardiana, en Lluc entendrà que la por és necessària per viure, i que hi ha pors que l’únic que fan és impedir-nos viure amb plenitud. Després d’adonar-se que tenir por és normal, decidirà ser valent i anar a les colònies, i aquells dies seran els dies més feliços de la seva infància.

Aquest és l’equip que ha participat en la creació de La Nit dels Malsons:

Música: Alex Martínez
Text: Marta Buchaca
Direcció musical: Josep Prats, Elisenda Carrasco i Ribot, Montserrat Meneses, Oriol Castanyer
Direcció escènica: Marta Gil i Ignasi Tomàs
Il·lustracions: Escola La Sardana (Badia del Vallès)
Professorat: Isabel Antúnez, Mª Ángels Grau i Nati Matas

I aquí teniu els músics que han participat en la gravació del disc i que us acompanyaran en els concerts:

Alex Martínez, piano i teclats
David Gómez, bateria
Joan Rectoret, baix
David Soler, guitarra
David Pastor, trompeta i flughelhorn
Leo Torres, trompeta i flughelhorn
Xavier Figuerola, saxo i clarinet baix
Vicent Pérez, trombó

Els nostres solistes són l’Elena Gadel i el Xavi Duch.



Aquesta cantata serà cantada per uns 42.000 nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant els mesos d’abril, maig i juny de 2017 a L’Auditori de Barcelona, El Vendrell, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Sant Cugat, Vic, Vilafranca del Penedès, Càdiz, Parla, Saragossa, Sevilla, Valladolid, Guimaraes (Portugal), Biefeld (Alemanya), Koblenz (Alemanya) i Neustadt (Alemanya).

dilluns, 11 de juliol de 2016

Resultats macroenquesta Cantània 2016



Amigues i amics! Com van les vacances? De segur que esteu estudiant més que mai per preparar el curs vinent oi? O… potser no tant… Almenys sortiu de tant en tant de la piscina per llegir el blog de la cantània! Aquest cop venim amb notícies molt fresques, i és que ja tenim els resultats de la MACROENQUESTA Babaua on heu participat més de 350 nens i nenes! Voleu saber els resultats? Doncs som-hi!

La primera pregunta tenia a veure amb els invents que la Mimí descobreix durant els seu viatge. En tercera posició trobem la pólvora. “Bells focs d’artifici, Pólvora als canons!” Esperem que la vostra decisió vagi més en la línia dels focs d’artifici... perquè ja sabeu “Hi ha invencions de tota mena, que no avancen sinó enreden”.

En segona posició! (retruc de timbal) tenim la GRAVETAT! I és que ja ho deia Newton “I quan la fruita és madura… cau!”. Sou molts els que heu confiat en aquesta força quasi màgica per mantenir-nos de peus a terra. A la cantània tenim veritable admiració pels que aconsegueixen vèncer-la. Com aquest calçot... Sí, sí un calçot astronauta! El coneixíeu?


Com a primer classificat tenim al gran descobriment del segle XIX! Les telecomunicacions i especialment el TELÈFON! Us passeu hores i hores parlant amb els companys o estimats? ;) Ja ho va dir en Cupido... "algun dia les fadrines parlaran amb els seus mansos per telèfon o per carta, via uatsap o per mail."


Aquí podeu fer una ullada als resultats dels descobriments més votats a l’enquesta:


En quant als invents que hi inclouríeu en una segona versió de la Babaua veiem que a la majoria de vosaltres us sembla imprescindible incloure l’ORDINADOR com la màquina revolucionària! I és que les respostes que tenen en compte les noves tecnologies són les més nombroses, així trobem: una casa tecnològica, l’hoverboard, un xip de memòria o ulleres de realitat augmentada! És clar que no us vau quedar encallats a l’època  de la roda! Atenció a algunes respostes que són per emmarcar...


Més enllà que sembla que algú de vosaltres inventarà amb gran probabilitat la màquina del temps, hi ha companys molt imaginatius que pretenen crear coets que funcionen amb la veu, una màquina per fer els deures (quina barra...) o motxilles voladores! Per no perdre mai més el bus per anar a l’escola... Tenim respostes mandroses com que la rentadora, el rentavaixelles o el llit són els invents que hauria de descobrir la Mimí. D’altres van un pas més enllà i ens proposen descobrir el Número Pi, la Nutella, la Muntanya Russa o el Principi d’Arquimedes... 


També en tenim de musicals que són els que més ens agraden com el  piano de cua, la flauta travessera o el violoncel!




Aquí teniu les propostes més votades!


Pel que fa als llocs on us agradaria que viatgés la Mimí i a qui us agradaria que conegués també hem trobat respostes per tots els gustos! Barcelona, Espanya i Alemanya són les respostes més repetides! El cert és que no està mai de més fer un tomb pel Park Güell, l’Escorial o el Castell del Rei Boig a la Selva Negra alemanya... De segur que la Mimí seria molt feliç descobrint aquests llocs! Compte a altres respostes! D’una banda tenim els futurs arqueòlegs i historiadores. Aquests enviarien la Mimí a l’antiga Roma per conèixer el Cèsar o a l’antic Egipte per conèixer la Cleòpatra. Sembla que per aquí uns quants llegeixen les aventures de l’Astèrix... Visitar a l’Anníbal a Cartago i també en Cristòfor Colom a Pals! Déu n’hi do!



D’altra banda trobem les respostes més (com dir-ho) “diferents”. Tenim qui li agradaria que la Mimí viatgés a Bolliwood per conèixer un ballarí, algú que l’enviaria a Tailàndia per conèixer en Frank de la Jungla o a l’home de les cavernes a la prehistòria... Altres voldrien que la Mimí conegués en Mariano Rajoy o l’Angela Merkel, que viatgés al Pol Nord i al Sud, que anés a la Galàxia d’Star Wars o que fins i tot anés a Mart a investigar sobre la vida alienígena. 



Hi ha els que tiren cap a casa i voldrien que la Mimí anés a l’Alt Empordà, a casa seva directament, a Andorra (potser per comprar unes tovalloles) o a Castellciutat... Sens dubte seria molt ben acollida la Mimí.


Pintores, científics, genis del futbol, actrius, cantants, grans protagonistes de la història, éssers misteriosos, països llunyans, continents infinits, paradisos propers, reis sense enveja, descobridors enfeinats... el que és clar és que Babaua les desventures de Mimí ens ha donat molt de joc! Seguiu somiant com fins ara amigues i amics, perquè tot allò que desitgeu potser es farà realitat, i si no que li ho diguin a la Mimí! 


Molt bones vacances per tothom! Ens tornem a trobar al setembre amb més Cantània que mai! Gràcies per compartir amb nosaltres les vostres emocions!